Hi ha quelcom profundament reconfortant en el perfum d'un pa de pessic acabat de fer, una olor que remet a llar, infància i diumenges tranquils. Aquest perfum dolç, tan reconeixible, continua ocupant un lloc privilegiat en la memòria col·lectiva de les famílies espanyoles.
El pa de pessic, senzill i versàtil, ha sobreviscut generacions gràcies al seu caràcter humil i accessible. Amb pocs ingredients i sense artificis, es va consolidar com un dels pilars de la rebosteria domèstica tradicional.
Una recepta amb història
El seu origen es remunta al terme llatí bis coctum, que significa 'cuit dues vegades', una tècnica antiga que va evolucionar fins a convertir-se en el pa de pessic esponjós actual. Amb el temps, aquesta elaboració es va assentar a les llars rurals com un recurs pràctic i nutritiu.
La base no ha canviat: farina, ous, sucre i greix. La clau està en la proporció exacta i en la tècnica, elements que determinen la textura final. Ingredients com la llet o la ratlladura d'agrumes aporten matisos sense alterar-ne l'essència.
El secret de l'esponjositat
En la pràctica, la rebosteria casolana exigeix equilibri. La farina --en la seva versió tradicional o alternativa-- aporta estructura, mentre que els ous generen aireació i volum a la massa. El llevat, per la seva banda, activa el creixement al forn.
En el cas de les versions sense gluten, el canvi de farina no impedeix aconseguir bons resultats. N'hi ha prou amb ajustar la barreja i respectar els temps per obtenir un pa de pessic igual d'esponjós i lleuger.
En obrir el forn, apareix aquella superfície daurada que amaga una molla suau i aromàtica, perfecta per acompanyar un cafè o un berenar senzill. No necessita decoració: el seu valor està en l'honestedat del sabor.
Un clàssic que es reinventa
Llunys de quedar ancorat en el passat, el pa de pessic ha sabut adaptar-se a noves necessitats. La intolerància al gluten, cada vegada més present, ha impulsat versions alternatives que mantenen l'experiència original sense renunciar al sabor.
En aquest context, la xef Samantha Vallejo-Nágera ha compartit recentment la seva pròpia versió. La proposta respon a una realitat personal: el seu fill és celíac, fet que ha portat a adaptar receptes clàssiques a una cuina inclusiva i accessible.
El toc personal
L'elaboració respecta l'estructura tradicional, però substitueix la farina de blat per una farina sense gluten, mantenint l'equilibri entre líquids i sòlids. El resultat busca conservar la textura esponjosa característica del pa de pessic clàssic.
A més, introdueix un matís distintiu amb una cobertura lleugera elaborada amb suc de llimona, aigua i sucre glas, que aporta frescor i contrast. Aquest detall eleva la recepta sense desvirtuar-ne la senzillesa original.
Més enllà dels ingredients, la xef insisteix en la importància de la tècnica. Aspectes com l'ordre de barreja o el control de la cocció són determinants per aconseguir un resultat homogeni i equilibrat.
Tradició que perdura
El pa de pessic continua sent un símbol de cuina propera i emocional, capaç d'adaptar-se als temps sense perdre identitat. La seva evolució demostra que fins i tot les receptes més simples poden reinventar-se sense trencar amb el seu passat.
En un context gastronòmic cada vegada més divers, aquesta reinterpretació confirma que la tradició no és estàtica, sinó una base sobre la qual construir noves formes de gaudir. I en aquest procés, el pa de pessic continua ocupant un lloc insubstituïble a la taula.
Recepta de pa de pessic sense gluten
Aquesta és la recepta de pa de pessic de Samantha Vallejo-Nágera:
Ous, 3
Oli, 125 ml
Sucre, 250 g
Vainilla, 1 cullerada
Farina sense gluten, 350 g
Llet, 50 ml
Llevat, 1 culleradeta
Ratlladura d'1 taronja
Sal, 1 culleradeta
Cobertura
Suc de llimona, 1 cullerada
Sucre glas, 120 g
Aigua, 1-2 culleradetes
En un bol, barreja els ous amb el sucre remenant bé. Després afegeix l'oli, el llevat i la sal i continua remenant i barrejant. Després d'uns minuts, afegeix també la llet i remena. Reserva.
Ara tamisa la farina i incorpora-la a la barreja, remenant àgilment fins que quedi una massa homogènia. Ratlla la pell d'una taronja i incorpora-la també al bol juntament amb un raig d'essència de vainilla. Unta amb oli o mantega un motlle apte per a forn i preescalfa el forn a 180 ºC. Aboca la barreja del bol al motlle i enforna durant uns 40 o 45 minuts a 160 ºC.
Passat aquest temps, treu el pa de pessic del forn i si vols que tingui encara més sabor, pinta la superfície amb un 'frosting' a base de suc d'una llimona, aigua i sucre glas. I llest.