Sovint es considera que els mercats representen el veritable pols culinari d'una ciutat: quan estan actius, vibrants i concorreguts, reflecteixen una comunitat que aposta per productes frescos, de temporada, i per una xarxa de productors que cuiden amb cura el que ofereixen.
Encara que els hàbits domèstics han canviat i es cuina menys que abans, els mercats a Catalunya continuen exercint un paper essencial en la vida urbana. No es tracta únicament de fer la compra diària; anar al mercat forma part de la identitat col·lectiva, d'una manera singular d'entendre el consum i la gastronomia.
Alimentació als mercats
Per comprendre l'evolució d'una societat, resulta clau observar la seva alimentació: què consumeix i com obté aquests aliments. El menjar actua com a eix vertebrador, influint en l'economia, el llenguatge, els horaris i els costums. En aquest context, visitar el mercat és una pràctica profundament arrelada en la tradició mediterrània i, de manera especial, en la catalana.
L'importància d'aquests espais ha quedat també plasmada en la seva arquitectura. Grans professionals han concebut mercats com si fossin autèntics temples, atorgant-los un valor artístic destacat.
Exemples com el mercat de Sant Antoni, obra d'Antoni Rovira i Trias i renovat per Ravetllat-Ribas, o el de Santa Caterina, transformat per Enric Miralles i Benedetta Tagliabue --reconegut amb premis com el Ciutat de Barcelona o l'EU Mies Award-- evidencien com aquests edificis s'han convertit en referents patrimonials de primer nivell.
Mercat de Sant Antoni
Funció del mercat
Més enllà de la seva funció comercial, els mercats són espais d'aprenentatge i convivència. En el tracte proper amb els venedors es descobreix el ritme de les microtemporades: l'arribada de les primeres sardines, la dolçor dels pèsols acabats de collir o l'esclat de color de les maduixes. Aquest intercanvi converteix l'experiència en una lliçó viva on coneixement i plaer s'entrellacen.
A més, el mercat és també una escola de vida. La interacció amb comerciants i altres clients fomenta la connexió social i permet conèixer diferents realitats, perspectives i sabers. Catalunya pot presumir d'una àmplia xarxa de mercats --pràcticament un per municipi--, mentre que Barcelona compta amb prop de 39, el que equival, aproximadament, a un per barri. Un patrimoni quotidià que segueix donant forma a la vida col·lectiva.
On compren els del Disfrutar?
Al mercat del Ninot, els cuiners i propietaris del Disfrutar, Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Casañas, expliquen que la presència del mercat va ser determinant per escollir l'espai que seria el seu futur restaurant. "Estàvem buscant local i encara que teníem diverses opcions, ens va agradar molt aquest al carrer Villarroel, davant del nou Ninot, que s'estava construint. Vam pensar: tindrem la nevera i la despensa davant de casa", afirmen en una entrevista a La Vanguardia.
Els cuiners celebren la cultura que tenen, sobre el producte, els comerciants, i la vinculació que donen amb el barri i amb la ciutat. "Això no ho ofereixen els supermercats", subratllen, i fan referència a l'important que és per a ells conèixer el comerç local i les persones que en són el motor.
Consideren que: "Anar al mercat és un acte social que ens representa molt perquè allà s'ofereix cultura, barri, producte i interrelacions que, fins i tot, deriven en amistats. És normal que el turista se senti atret, perquè vol comprendre'ns".