Dins del lineal d'aperitius carnis de Mercadona, els Torreznos Hacendado s'han convertit en una de les opcions més comentades pel seu sabor i el seu preu ajustat. El paquet de 100 grams es ven per 1,45 euros, una xifra que explica en part el seu èxit entre els consumidors.
El producte presenta una crostó de porc fregit i ben daurat, amb bombolles irregulars i un atractiu color torrat, que convida a provar-los només obrir l'envàs. No hi ha salses ni condiments innecessaris: la marca aposta per la recepta clàssica, sense afegits que distreguin del sabor original.
Encara que el seu format recorda més a un snack cruixent que al torrezno tradicional en barra, aquesta presentació resulta pràctica i afavoreix la seva textura.
Ingredients del producte
Un dels aspectes més destacats és la seva llista d'ingredients: curta i sense sorpreses. Només careta de porc, greix de porc, sal i l'antioxidant E-320. No contenen farines, sucres afegits ni aromes artificials i, a més, són aptes per a persones celíaques, ja que no porten gluten.
Això sí, convé tenir en compte que es tracta d'un aliment energètic: cada 100 grams aporten al voltant de 600 quilocalories, amb 44 grams de greix i 52 grams de proteïnes, per la qual cosa el seu consum ha de ser moderat.
L'experiència en mossegar-los és un altre dels punts que marca la diferència. El cruixit és ferm i agradable, sense parts gomoses ni restes dures. Es van desfent a poc a poc a la boca, deixant un sabor intens a porc ben fregit i un punt de sal equilibrat.
No necessiten escalfar-se: n'hi ha prou amb obrir el paquet uns minuts abans de consumir-los perquè estiguin en el seu punt, mantenint aquest equilibri entre greix i aire que defineix un bon torrezno.
Torreznos Hacendado
Origen dels torreznos
Els torreznos tenen arrels antigues en la gastronomia espanyola, lligades a la necessitat de conservar i aprofitar la carn del porc després de la matança tradicional en zones rurals. Encara que hi ha diferents interpretacions, la majoria de fonts situen la seva aparició a l'Edat Mitjana, quan camperols i ramaders van començar a salar i fregir la cansalada com a forma de conservació per a l'hivern.
Els van convertir, així, en un aliment habitual en tavernes i llars rurals de la meseta castellana, especialment a Castella i Lleó.
Algunes explicacions fan remuntar la tècnica encara més enrere, suggerint influències romanes sobre la cuina hispànica, ja que els romans consumien cansalada fregida. I van contribuir a introduir pràctiques culinàries basades en el porc durant la conquesta de la Península Ibèrica.
No obstant això, no hi ha evidència directa i concloent que el lligui específicament al torrezno modern. Més versemblant és que l'elaboració s'institucionalitzés plenament a l'Edat Mitjana i que referències literàries com les del Lazarillo de Tormes (segle XVI) reflecteixin la seva popularitat a l'Espanya premoderna.
Torreznos de Sòria
Amb el pas del temps, aquests fregits de cansalada van passar de ser un simple producte de subsistència a un símbol gastronòmic regional, sobretot a la província de Sòria, on han adquirit prestigi i una marca de garantia específica.
Des de 2010/2013, el Torrezno de Sòria compta amb reconeixement oficial per normativa regional i, recentment, amb indicació geogràfica protegida a la Unió Europea, cosa que subratlla tant la seva identitat històrica com la seva rellevància actual en la cuina espanyola.