En una època en què la cuina sembla entestada a complicar-ho tot amb tècniques sofisticades, textures impossibles i presentacions gairebé científiques, resulta gairebé terapèutic tornar a l'essencial. A vegades, el més apetitós no es troba en allò rebuscat, sinó en l'autèntic, en allò que no necessita adorns per brillar.
Aquesta és precisament la idea que defensa Dani García, que segueix reivindicant un dels seus plats més icònics: el tomàquet amanit de tota la vida. Una proposta senzilla, directa i sense artificis, que demostra que la veritable excel·lència gastronòmica, també, es pot trobar en el mínim.
El truc de Dani García
El xef malagueny ho ha explicat, en diferents ocasions, amb una frase que resumeix perfectament la seva filosofia: quan el tomàquet és bo i s'acompanya d'un gran oli i un punt de sal, no cal res més. No es tracta de disfressar l'ingredient, sinó de col·locar-lo en primer pla i tractar-lo amb el respecte que mereix.
Això sí, no qualsevol tomàquet serveix per a aquest plat. La clau està a triar una peça en el seu millor moment, de temporada, madura, carnosa i amb un sabor intens. Un bon truc és senzill: si en tallar-lo desprèn aquella aroma inconfusible, és senyal que vas pel camí correcte.
El següent element fonamental és l'oli d'oliva verge extra. Aquí no hi ha espai per mitges tintes, perquè havent-hi tan pocs ingredients, cadascun marca la diferència. Un AOVE de qualitat pot elevar un tomàquet corrent i convertir-lo en una experiència que es recorda. I, per descomptat, la sal, que pot ser fina o en escates segons preferències, però sempre en la mesura justa per potenciar sense eclipsar.
Elaboració del plat
L'elaboració és tan simple que gairebé sembla exagerat anomenar-la recepta, però aquí rau el seu encant. N'hi ha prou amb tallar el tomàquet, col·locar-lo en una safata, afegir la sal i regar-lo amb un raig generós d'oli. Després, arriba un detall que marca el resultat final: deixar-lo reposar uns minuts. Dani García recomana esperar entre cinc i deu, el temps suficient perquè el tomàquet deixi anar el seu suc i es barregi amb l'oli.
Aquest repòs és el secret del plat, perquè l'amaniment es crea de manera natural, amb un sabor difícil de replicar amb qualsevol vinagreta. El suc del tomàquet s'integra amb l'AOVE i forma una barreja irresistible, d'aquelles que demanen pa per no deixar ni una gota al fons.
Si algú vol donar-li un matís diferent, pot incorporar-hi un polsim de vinagre suau, encara que en realitat no és imprescindible quan la matèria primera és excel·lent. De fet, com millor sigui el tomàquet, menys necessitarà qualsevol afegit.
Declaració d'intencions
Més enllà del resultat, aquest plat també és una declaració d'intencions. Representa una manera de cuinar que molts grans xefs comparteixen, però que a casa sovint s'oblida: fer-ho bé no significa complicar, sinó saber quan intervenir i quan és millor no tocar.
Aquest tomàquet amanit és alta cuina sense focs artificials. És senzillesa, sentit comú i gaudi pur, una prova que allò bàsic pot ser el més elegant quan es fa amb criteri.
A més, és una recepta que encaixa en qualsevol ocasió. Pot obrir un àpat com a entrant fresc, acompanyar carns o peixos, o fins i tot resoldre un sopar lleuger si se serveix amb un bon pa per aprofitar aquell suc final que és, en realitat, la millor part.
Dani García ho explica sense pretensions, però amb una veritat rotunda: cuinar també és aturar-se, mirar el producte i deixar que parli per si sol. I aquest tomàquet amanit és exactament això, una petita lliçó gastronòmica que confirma que el més simple pot ser, també, el més inoblidable.
Com amanir els tomàquets
Aquests són els ingredients que es necessiten per amanir els tomàquets:
- 4-5 tomàquets madurs de branca (millor varietat ramellet o tomàquets cor de bou).
- 50 ml d'oli d'oliva verge extra de bona qualitat.
- 1 polsim de sal marina.
- 1 polsim de sucre (opcional, per equilibrar l'acidesa).
- 1 raig de vinagre de Xerès o vinagre de poma.
- 1 gra d'all molt finament picat (opcional).
- Unes fulles d'alfàbrega fresca.
- Un toc de pebre negre acabat de moldre.
- Unes gotes de suc de llimona o una ratlladura fina (opcional).
Renta els tomàquets amb aigua freda i eixuga'ls amb un drap net. Talla els tomàquets a rodanxes d'uns 0,5-1 cm de gruix. Si són grans, talla'ls a grills generosos. Col·loca'ls ordenadament en una safata àmplia, sense amuntegar-los.
Espolsa un polsim de sal per sobre dels tomàquets per realçar-ne el sabor.
Si t'agrada, afegeix-hi un polsim de sucre (això suavitzarà l'acidesa i ajudarà a ressaltar la dolçor del tomàquet). Barreja en un bol petit l'oli d'oliva verge extra amb el vinagre triat. Si fas servir all, afegeix-lo ara i barreja bé. Ruixa l'amaniment d'oli i vinagre sobre els tomàquets de manera generosa i uniforme.
Acaba amb alfàbrega fresca esquinçada amb les mans (això potencia l'aroma) i unes voltes de pebre negre. Deixa que els tomàquets reposin 5-10 minuts abans de servir perquè absorbeixin bé els sabors.