La tragèdia ferroviària ocorreguda entre Los Yébenes i Urda (Toledo), a la línia d'alta velocitat entre Madrid i Andalusia, s'ha saldat amb almenys 68 víctimes mortals i més de 75 ferits, 15 d'ells molt greus.
La versió oficial recull que, des del centre de control d'Adif, es va autoritzar el tren d' a reprendre la marxa amb normalitat quan hi havia un comboi d'Iryo aturat a 25 quilòmetres. 17 minuts després de la llum verda, a les 8:53 hores, es va produir la col·lisió.
El ministre de Transports, Óscar Puente, ha qualificat la directiva de reprendre la marxa com a "inexplicable". I sí, ho és, començant pel fallada de comunicació als ordinadors que va deixar fora de servei el sistema de control i seguretat LZB en un tram de 63 quilòmetres a l'altura de l'estació d'Urda.
Aquesta incidència va provocar la detenció automàtica de tots els trens que circulaven per aquell tram, sis concretament. Amb els combois aturats i sense el sistema de seguretat actiu, la gestió del trànsit ferroviari va passar al centre de control d'Adif.
A les 8:36 hores, el centre de control va autoritzar el tren de Renfe que acabaria col·lisionant amb l'Iryo a reprendre la marxa "amb normalitat" tot i que tenia una indicació d'aturada obligatòria i que tant la normativa com els protocols d'Adif impedien que reprengués la circulació en aquestes condicions. Segon error inconcebible.
Hi ha més. A més de, suposadament, ignorar un senyal vermell que prohibia reprendre la marxa perquè el circuit de via seguia ocupat pel tren d'Iryo, aturat a l'entrada de l'estació, aquella represa "amb normalitat" va desobeir també el protocol automàtic després de la fallada de LZB, que determina necessari avançar a marxa a la vista, és a dir, amb el maquinista avançant a una velocitat màxima de 40 quilòmetres per hora i preparat per aturar-se davant qualsevol obstacle.
La velocitat que va assolir encara es desconeix, tot i que en aquell tram pot arribar fins als 200 quilòmetres per hora, segons ha detallat el ministre. Tercer error incomprensible.
La reconstrucció de Puente apunta que el maquinista d'un altre tren que no va estar involucrat en el xoc va advertir el centre de control que, després de la fallada del sistema de seguretat, la circulació no podia reprendre's amb normalitat, sinó que s'havia de fer a marxa a la vista.
L'operari va reconèixer que el maquinista tenia raó i va corregir la instrucció per a aquell comboi. Però al tren de Renfe que acabaria xocant amb l'Iryo se li havia ordenat reprendre la marxa amb normalitat, d'aquí que acabés col·lisionant.
Hi havia temps per corregir la directiva; tampoc es va fer. 17 minuts en què ningú del centre de control d'Adif va veure que l'AVE s'adreçava a un xoc brutal amb l'Iryo. Injustificable.