Junts ha desvirtuat el paper de l'oposició a força d'inflar les peticions de dimissió en el Govern de Salvador Illa. Després de reclamar de manera rutinària els caps de conselleres com Sílvia Paneque, Esther Niubó, Mònica Martínez Bravo i Núria Parlon davant de qualsevol fricció, el recurs ha perdut el seu tall fiscalitzador.
Esgotada la pólvora parlamentària, la formació es veu obligada a inventar artefactes retòrics com donar ultimàtums de "48 hores abans de demanar responsabilitats" sobre els aldarulls del passat dissabte a Barcelona. Un artifici dialèctic que evidencia manca de munició política per incomodar l'Executiu socialista.
La sobreactuació busca, en un segon pla, capitalitzar electoralment els aldarulls i disturbis al carrer a Barcelona. Malgrat els intents de Míriam Nogueras de fer veure que "no és per fer campanya", la seva aparició davant dels mitjans aquest dilluns no enganya: tot s'hi val per rascar vots, la qual cosa evidencia un tacticisme impropi d'una força que aspira a ser alternativa de govern a Catalunya.
La credibilitat no es construeix encadenant ultimàtums buits ni instrumentalitzant el conflicte als carrers, sinó exercint una oposició rigorosa i centrada en els problemes reals de la regió.