La seguretat dels repartidors sembla quedar en segon pla davant de les exigències del negoci. Felipe Fernández Aramburu, al capdavant d'Uber a Espanya i Portugal des del setembre de 2022, queda sota el focus de les crítiques després que Comissions Obreres (CCOO) hagi denunciat davant la Inspecció de Treball a Uber Eats i les seves subcontractes per mantenir actiu el repartiment durant el temporal que va assotar Barcelona el passat 6 d'octubre.
El sindicat acusa la plataforma d'exposar els seus treballadors a pluges intenses, calçades perilloses i un elevat risc d'accident. Uber Eats, per la seva banda, defensa que disposa de protocols de seguretat i assegura que va suspendre l'activitat a les 21:20 hores. No obstant això, la denúncia planteja una pregunta incòmoda per a la seva màxima direcció a Espanya: fins a quin punt se sobreposa la continuïtat del servei a la protecció dels qui realitzen els lliuraments?
Fernández Aramburu, format en prestigioses escoles de negocis com The Wharton School, compta amb una trajectòria professional a McKinsey i Deutsche Bank abans d'incorporar-se a Uber el 2016. En les seves intervencions públiques presumeix d'una gestió basada en l'exigència, el compliment d'objectius i els equips d'alt rendiment. Un discurs empresarial que contrasta amb les greus deficiències de seguretat laboral que denuncia CCOO.
Sota la seva direcció, Uber ha intensificat la seva expansió territorial i la seva aposta per la innovació tecnològica. No obstant això, l'èxit d'una companyia no s'hauria de mesurar únicament pel seu creixement, sinó també per la seva capacitat per garantir condicions de treball segures. De poc serveix presumir de mobilitat intel·ligent si els qui sostenen el servei han d'assumir riscos evitables per lliurar una comanda. Encara que la denúncia encara s'ha d'investigar i no acredita una responsabilitat personal del directiu, la gestió d'aquests riscos mereix explicacions i una rendició de comptes a l'alçada del seu càrrec.