A favor i en contra del desnonament
Quan va pensar a prolongar la seva dinastia política, Jordi Pujol va triar el seu fill menys espavilat, l'Oriol, perquè els grans s'estaven forrant amb negocis lucratius de legalitat dubtosa i no estaven per perdre el temps en pampringades com ara acudir al Parlament català cada matí a dormitar a l'escó.
Al pobre Oriol, per tal que es veiés que no era el llapis més afilat de l'estoig, el van enxampar en una corruptela, però en grau de temptativa, relacionada amb el sector de l'automòbil, una nyap destinada a avergonyir els seus germans, que no perdien el temps amb calderilla. La seva carrera política es va tallar de cop, però la cosa va servir per donar més munició als qui creuen que la política corrupta és el destí dels ximples, ja que els llestos s'enriqueixen des de fora o comprant polítics que els retorcin les lleis a mida.
Això va fer el senyor Sergi Vélez Viola amb la seva parella, Montse Mínguez, quan aquesta era tinenta d'alcalde de l'ajuntament de Lleida, on havia desenvolupat fins aleshores tota la seva carrera política a l'òrbita del PSC.
La senyora Mínguez, des de l'àrea d'Economia, va requalificar uns terrenys perquè la seva parella pogués llançar-se a construir uns bonics blocs d'apartaments que li van anar molt bé per continuar enriquint-se.
Aquesta setmana, Montse Mínguez ha hagut de dimitir com a portaveu del PSOE (és la setmana dels portaveus, de Trump a Sánchez!) en plena tempesta per la crisi de l'habitatge de lloguer.
Mínguez, evidentment, estava a favor dels dos decrets d'habitatge de Sánchez, derogats pel Congrés i tornats a presentar marrullerament a una entitat que només exerceix en moments d'interregne, i fins i tot havia pronunciat a l'hemicicle un discurs vehement a favor del llogater mitjà i contra fons voltor, grans tenidors i altres enemics del poble.
Lamentablement, després es va descobrir que la seva parella, Sergi Vélez, tenia vuit immobiliàries, un parell de restaurants, 30 pisos de lloguer i més d'un desnonament dut a terme, cosa que la deixava en una posició tan poc airosa que, després d'uns dies de disculpes que no van convèncer ningú, va haver de dimitir del seu càrrec al PSOE, malgrat que en Pedro la volia i la vol molt.
Amb certes variants, aquí es repeteix la història dels germans Pujol. Jordi Junior, a guanyar diners a cabassos. Oriol, a continuar la saga de pares de la pàtria, amb els resultats de tots coneguts. I els partidaris de la teoria que els llestos fan negocis i els ximples es fiquen en política, més convençuts que mai en veure el trist final de Montse Mínguez i la condició de master of the universe del seu cònjuge.