El col·lapse ferroviari originat arran de l'incendi d'una locomotora de l'AVE a l'altura de Ricla (Saragossa) torna a posar en evidència les precàries costures del gestor d'infraestructures estatal Adif.
Que els trens d'alta velocitat hagin de continuar circulant per via única en aquest punt del país durant més d'una setmana a causa del retard en retirar el comboi cremat demostra una manca d'agilitat galopant.
Adif exigeix ara a les companyies operadores que cancel·lin i reorganitzin els seus viatges, traslladant així la càrrega del seu retard a empreses i usuaris.
I, mentrestant, estacions com les de Sants (Barcelona) i Atocha (Madrid) continuen patint aglomeracions, caos i manca d'informació.
Una vegada més —i ja s'ha perdut el compte—, el triomfalisme del ministre de Transports, Oscar Puente, torna a quedar en molt mal lloc. "Vivim l'era daurada del ferrocarril", ha insistit el locuç dirigent del PSOE els darrers anys. Res més lluny de la realitat. Accidents mortals com el d'Adamuz —gairebé mig centenar de morts i desenes de ferits—, incendis com el del passat dilluns, avaries i retards gairebé sistemàtics són el nefast balanç de la seva gestió.
Si Adif pretén mantenir la confiança de viatgers i empreses, ha de modernitzar urgentment els seus protocols de manteniment i la seva capacitat de resposta. I evitar que qualsevol incidència paralitzi, com ara, el transport estratègic del país.