Hi ha celebracions que aspiren a unir una societat i discursos que prefereixen dividir-la. Ignacio Garriga, secretari general de Vox, ha triat la segona opció i ho ha difós aquest 12 d'octubre a la plaça del Rei de Barcelona, en un intent de convertir la Festa Nacional en un míting sota el lema "¡Reconquesta!".
El missatge, dirigit a mobilitzar l'electorat davant les eleccions generals del 29 de novembre, va tenir dos adversaris recurrents: la immigració i l'islam.
Garriga ha parlat d'"unitat" i ha demanat "oblidar rancúnies", però ha construït aquesta suposada concòrdia sobre la imatge d'una —suposada— amenaça exterior.
En termes d'una "invasió migratòria", ha presentat els propers comicis com una elecció entre "civilització o barbàrie" i ha vinculat la seguretat ciutadana amb la defensa d'una identitat catalana, suposadament en perill.
El recurs no és nou. La paraula "reconquesta" evoca una lectura del passat en què la convivència contemporània queda subordinada a un enfrontament medieval entre cristians i musulmans; el resultat és una narrativa que corre el risc de convertir milions de persones, pel seu origen o religió, en sospitoses permanents.
La seguretat, la gestió migratòria i la identitat cultural admeten debat legítim. El que exigeix un examen rigorós és traslladar aquestes qüestions a una explicació col·lectiva que associa immigració, delinqüència i deteriorament de la convivència sense demostrar que existeixi una relació automàtica entre ells.
Governar exigeix distingir dades de consignes i una campanya exigeix la mateixa responsabilitat de qui aspira a fer-ho.
