L'any 1984, el cantautor britànic Lloyd Cole la va citar en una de les cançons del seu excel·lent primer disc, Rattlesnakes, una cita curiosa en el món pop, que mai no ha anat gaire més enllà de Marilyn Monroe o Humphrey Bogart.
No sé si la interessada se'n va assabentar en el seu moment, ja que estava molt ocupada rodant sèries de televisió, però, en qualsevol cas, era un bonic homenatge a aquella actriu eficaç, bella i discreta que va ser Eva Marie Saint (Newark, Nova Jersey, 1924 – Los Angeles, 2026), que ens va deixar fa uns dies a la tendra edat de 102 anys.
La senyoreta Saint va començar al teatre, on va destacar prou com per poder passar al cinema, un mitjà en què es va mostrar molt activa durant els anys 50 i 60. A partir d'aquí, es va dedicar a la seva família (marit i dos fills) i a la televisió, tot i que hi va haver breus retorns a la gran pantalla, com va ser el cas de Superman Returns (2006), on li va tocar interpretar la mare adoptiva de l'extraterrestre Clark Kent.
El moment àlgid d'Eva Marie Saint va tenir lloc durant els anys 50, gràcies a dues pel·lícules que passarien a la història per mèrits propis: On the Waterfront (La llei del silenci, 1954), dirigida per Elia Kazan, i North by Northwest (Amb la mort als talons, 1959), d'Alfred Hitchcock. Amb la primera va obtenir un Oscar i va tenir de company de rodatge a Marlon Brando. Amb la segona es va convertir en el peculiar love interest de Cary Grant (i les seves ulleres de sol de la marca Persol).
Va fer bé Hitchcock d'ignorar els comentaris de gent que li deia que l'Eva no servia com a femme fatale, que era massa dolça i discreta i el paper requeria una dona de trencar i arrencar; Hitchcock, especialista en rosses presumptament gèlides, va saber veure el particular potencial de l'actriu i li va donar un dels seus millors papers. A principis dels 60, Vincente Minnelli la va dirigir en el drama The Sandpiper (Castells a la sorra), tot i que el gruix de la interpretació el compartien Richard Burton i Elizabeth Taylor.
Mai no ha quedat clar si la senyora Saint es va refugiar a la televisió perquè el cinema passava d'ella o perquè li resultava una opció més còmoda i compatible amb l'educació dels seus fills. M'inclino per una barreja d'ambdues coses. Entre les sèries en què va participar, destacaria Frasier, on interpretava la mare d'un personatge secundari.
Una de les últimes vegades que va ser vista en públic va ser el 2028, durant la cerimònia dels Premis de l'Acadèmia de Hollywood, on li va tocar lliurar-ne un. Ja tenia una mica més de noranta anys i no estava per a gaires trotes.
Quan va morir, es va produir el fenomen habitual entre molts cinèfils: “Ah, encara era viva?”. Així som amb els actors i amb tothom. Quan algú la palma a una edat especialment provecta, solem donar-la per morta des de feia anys, mentre envegem en secret la seva longevitat.
Eva Marie Saint mai no va ser una estrella, però ni li va fer cap falta ni es va esforçar gaire a aconseguir-ho. Amb només dues pel·lícules, va passar a la història del cinema. Descansi en pau.
