El suport del PNB al primer dels decrets d'habitatge del Govern de Pedro Sánchez és de traca.
Que un partit els votants del qual pertanyen majoritàriament a la classe mitjana basca, entre els quals abunden els propietaris d'habitatges, avali la penalització d'aquesta forma d'estalvi és incomprensible.
Ni el seu acord amb el PSC per governar a Euskadi, ni la seva competència amb Bildu, són justificacions suficients per acceptar una normativa que suposa un torpede a la línia de flotació dels interessos dels seus simpatitzants.
A més, el decret Maricarmen també perjudica aquells a qui pretén protegir, ja que la majoria d'experts coincideixen que les mesures aprovades reduiran l'oferta disponible de pisos de lloguer.
El partit conservador, liderat al Congrés per Aitor Esteban, ha perdut l'oportunitat de rebutjar els dos textos promoguts pel Govern i explicar que la política per millorar l'accés a l'habitatge no ha de fer-se a costa dels petits propietaris, ni ha de posar en dubte la propietat privada amb clàusules i limitacions abusives per als propietaris.
Per si això no fos prou, acceptar el joc de trilero plantejat per Sánchez d'aprofitar la composició de la Diputació Permanent per colar el que va rebutjar el ple del Congrés, contrasta amb el rigor tècnic i la defensa de la seguretat jurídica que tradicionalment s'atribuïa al PNB.
Només la covardia política pot explicar la posició dels nacionalistes bascos. Caldrà veure com s'ho prenen els seus electors i totes aquelles persones que, d'ara endavant, ho tindran molt més difícil per accedir a un pis de lloguer.