El debat sobre el futur del sistema educatiu català exigeix lideratges capaços de bastir ponts i fugir del dogmatisme de trinxera.
Al capdavant del Consell d’Educació de Catalunya, Joan Manuel del Pozo ha assumit l'encàrrec directe del president Salvador Illa de pilotar la proposta de reforma que s’entregarà la propera primavera.
El repte no és menor en una comunitat sacsejada pels dèficits d’aprenentatge i els desequilibris a les aules, però la urgència empeny a fixar les prioritats a resoldre per evitar que el procés que tot just comença derivi en una concatenació de reunions sense concrecions ni avenços. En aquest sentit, situar l'escola inclusiva com una de les carpetes que més urgeixen demostra un diagnòstic encertat sobre les necessitats reals de l’alumnat i d’uns docents desbordats.
En un òrgan consultiu que aglutina més de setanta representants del sector educatiu, articular acords de gruix exigeix una interlocució solvent. Qui el coneix, destaca el perfil acadèmic, la visió filosòfica i el coneixement tècnic i pràctic de del Pozo per liderar la tasca sense caure en inèrcies polítiques, partidistes i ideològiques.
Lluny de recórrer a anuncis efectistes o retocs improvisats, la pauta de treball fixada fins a l’abril --quan pretén lliurar la seva proposta de reforma al Departament d’Educació i al mateix president-- reflecteix la voluntat d’elaborar un document de consens, madurat i viable.
Després d’anys d'inestabilitat pressupostària, canvis curriculars, alteracions en els hàbits educatius tant a les aules com a casa, la irrupció dels mòbils i l’auge de les necessitats especials, l’educació a Catalunya no es pot permetre una altra relliscada ara que més necessita un salvavides.
Si la proposta de l’organisme consultiu aconsegueix convertir-se en el gran full de ruta transformador de l’escola, el mèrit correspondrà en gran mesura a qui ha sabut reconduir la conversa pública cap a la recerca de solucions assenyades. Falta veure si la comunitat educativa en el seu sentit més ampli, així com els partits amb representació al Parlament, demostren capacitat d’escolta, rigor intel·lectual i alçada de mires per recuperar una educació que ha entrat en decadència.
