Josep Lluís Trapero tanca la seva etapa com a director general de la Policia de la Generalitat deixant un balanç de gestió que avala el seu prestigi, però amb unes formes qüestionables.
La seva dilatada trajectòria i el seu indiscutible pes públic han aportat un capital d'autoritat i lideratge incalculable als Mossos d'Esquadra durant aquests dos anys.
Sota la seva direcció política, Interior ha aconseguit apuntalar èxits tangibles, com la lluita contra la multireincidència a través del Pla Kanpai o la notable millora de la seguretat en focus crítics com l'aeroport del Prat.
El desenllaç de la seva etapa enterboleix aquesta gestió. Resulta inevitable lamentar que hagi optat per fer un pas al costat a meitat de la legislatura, interrompent la seva tasca just quan els resultats començaven a consolidar-se, en lloc d'aguantar fins al final del cicle polític per donar màxima estabilitat al projecte.
Així mateix, la seva incompareixença al Palau de la Generalitat durant l'anunci del seu relleu va deixar la imatge d'una cadira buida innecessària que va evidenciar les friccions internes.
Un comandament amb la seva veterania, experiència i enorme simbolisme per al cos hauria engrandit encara més la seva figura escenificant un traspàs ordenat.
Una comiat presencial i institucional hauria posat un fermall d'or molt més elegant a una etapa que, en l'operatiu, ha estat clarament positiva.