Ramon Canal, comissionat del nou Clínic ha treballat durant anys amb un perfil discret, gairebé invisible, mentre al voltant del projecte se succeïen els dubtes, les resistències polítiques i els obstacles urbanístics.
Des del seu despatx, va assumir una missió que anava molt més enllà de la gestió sanitària: trobar un lloc, un encaix institucional i una fórmula viable per aixecar el Clínic del segle XXI.
El mèrit consisteix a haver entès que una infraestructura d'aquesta magnitud necessitava alguna cosa més que maons i pressupost. Necessitava consens sanitari, solvència arquitectònica, blindatge jurídic i complicitat institucional.
L'aliança amb Ramon Sanabria i l'arquitectura de SPG, juntament amb el paper del Consorci Porta Diagonal-Campus Clínic i del seu director general, Juan Echániz, dibuixa precisament aquest model de governança compartida.
Canal ha sabut, a més, navegar entre sensibilitats polítiques molt diferents. El seu passat en la gestió sanitària i el seu coneixement del CatSalut li permeten conèixer des de dins les dificultats de convertir una gran idea en una infraestructura executable.
El nou campus ja no és una quimera. Té emplaçament, planejament, calendari i una dimensió metropolitana que transcendeix el mateix hospital.
Prop de 70 hectàrees, 1.125 habitatges, activitat econòmica vinculada a la salut, recerca, formació universitària i una nova estació de la L3 configuren quelcom molt més gran que un hospital: un nou pol urbà i científic.
En un país on abunden els projectes eternament pendents, no és un mèrit menor.