Durant una dècada, Carles Puigdemont ha sabut convertir les xarxes socials en una extensió de la seva estratègia política.
Mentre d'altres discutien com entrar a Twitter, l'univers independentista ja havia après a ocupar-lo, amplificar consignes, assenyalar adversaris i mantenir encesa la flama del procés i tot el que va venir després.
Aquell ecosistema va ser una formidable eina de mobilització. El problema és que les xarxes tenen memòria, però també dinàmica pròpia. I el que durant anys va servir per reforçar el lideratge de Puigdemont sembla estar prenent ara un camí que l'hauria de preocupar.
Una investigació privada de fonts obertes sobre perfils vinculats a la difusió de missatges polítics radicals ha detectat un desplaçament significatiu d'una part d'aquesta comunitat cap a les posicions d'Aliança Catalana i Sílvia Orriols.
Alguns dels comptes que ahir exercien d'altaveu del puigdemontisme avui troben en l'alcaldessa de Ripoll un nou referent; l'ecosistema construït durant anys al voltant de la confrontació política ha adquirit vida pròpia.
Perfils d'elevada audiència que abans dedicaven els seus esforços a defensar Puigdemont i a desacreditar ERC, PSC o qualsevol veu discrepant apareixen ara defensant postulats molt més durs en immigració, identitat i seguretat.
Fins i tot alguns comptes investigats estarien utilitzant identitats fictícies i difonent missatges que les fonts consultades consideren susceptibles d'incórrer en calúmnies, injúries o discurs d'odi.
Quan es converteix la xarxa en un camp de batalla permanent, quan la política es redueix al nosaltres contra ells i quan la desqualificació de l'adversari es converteix en combustible quotidià, algú pot acabar prement l'accelerador més del compte.
La paradoxa per a Junts és evident: part de la maquinària digital que va contribuir a fer de Puigdemont un fenomen polític està trobant ara un nou destinatari. Orriols no necessita construir des de zero una comunitat mobilitzada si pot pescar en un ecosistema que ja estava preparat per a la polarització.