El protagonista de ‘Cronos’, pel·lícula que recrea els atemptats gihadistes del 17-A a Barcelona i Cambrils i la persecució policial dels seus autors, ha aprofitat la promoció del film per posar el focus en la “radicalització” dels terroristes i en el suposat fracàs col·lectiu de la integració.
Enric Auquer, òbviament, atribueix la responsabilitat dels atemptats als seus autors: el grup de joves de Ripoll "radicalitzats per un imam fill de puta". Però, al mateix temps, es pregunta “què hem fet malament” com a societat perquè arribessin a cometre actes tan atroços.
També equipara el senyalament a la comunitat islàmica després dels atemptats amb fenòmens polítics actuals com Vox o Sílvia Orriols, i adverteix que els discursos d'odi acabaran generant “més violència” i “més mort”.
Una reflexió legítima sobre les conseqüències socials del 17-A, però fora de lloc quan es formula al voltant d'una tragèdia en què 16 persones van ser assassinades per una cèl·lula gihadista.
Explicar les causes de la radicalització és necessari; convertir aquesta anàlisi en, també, una mena de responsabilitat col·lectiva de la societat que va patir els atemptats és perillós.
Els atacs terroristes s'han d'identificar pel seu nom. Qui va radicalitzar aquests joves va ser el gihadisme. Un gihadisme més jove que mai. I mai justificat. Repartir culpes i instrumentalitzar una trama tan sensible no ajuda a combatre el terrorisme.