La ràpida reacció de la Universitat de Barcelona (UB) davant de l'incident de seguretat informàtica detectat en alguns dels seus sistemes mereix ser reconeguda.
Des del moment en què va tenir coneixement del que havia passat, la institució que dirigeix Joan Guàrdia com a rector va activar els protocols corresponents i va posar el cas en coneixement de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya i del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC).
L'adopció en temps rècord de mesures de contenció, monitorització i reforç de la seguretat, inclosa la renovació de les credencials d'accés i la interrupció preventiva de determinats serveis, ha permès reduir el risc de noves intromissions.
A més, fins ara no s'ha detectat cap afectació a les dades de la institució. Una resposta diligent davant d'un problema que podria haver tingut conseqüències molt més grans.
Tanmateix, l'actuació posterior a l'incident no hauria d'impedir plantejar algunes preguntes sobre la prevenció.
Fonts del sector de la ciberseguretat consultades per aquest mitjà lamenten que molts atacs es poden anticipar, dificultar o contenir de manera molt més eficient mitjançant una actualització constant dels protocols i mecanismes de protecció davant d'una ciberdelinqüència cada cop més sofisticada.
La UB no roman, ni de bon tros, aliena a aquests sistemes de seguretat. Però precisament per la seva condició d'institució pública, per les seves dimensions i per la gran quantitat d'informació sensible que gestiona, l'exigència ha de ser màxima.
En matèria de ciberseguretat, apagar un incendi amb rapidesa és imprescindible, però el veritable repte és aconseguir que el foc trobi cada vegada menys portes per on entrar.
