L'obertura de la quarta residència de Livensa Living al Paral·lel barceloní ratifica l'incontestable olfacte comercial del seu CEO, Gonzalo Carpintero.
La firma ha sabut connectar amb la creixent demanda d'allotjament universitari d'alta gamma a la capital catalana, oferint instal·lacions de primer nivell que inclouen des de gimnàs i piscina fins a sales de cinema. Tanmateix, rere l'innegable èxit operatiu de la companyia s'amaga una realitat mercantil que frega la insensibilitat amb la joventut local.
El primer motiu de retret rau en la política de preus i transparència. Anunciar habitacions a la seva plataforma web "des de 568 euros", per després imposar contractes reals que freguen els 1.260 euros mensuals per un estudi de tot just 14 metres quadrats, desdibuixa el missatge inicial.
Si a aquesta despesa s'hi afegeixen tarifes no reemborsables de reserva, fiances abultades i costos extres per la neteja, la renda per metre quadrat acaba duplicant la mitjana del mercat barceloní.
Carpintero ha dissenyat una proposta altament rendible i atractiva per a la butxaca de l'estudiant internacional, però completament inabastable per a l'universitari autòcton. Amb un salari mitjà entre els menors de 25 anys a Catalunya que amb prou feines supera els 15.000 euros anuals, el model de Livensa expulsa els joves locals de la possibilitat d'accedir a un allotjament proper a les seves aules.
A això s'hi suma l'hàbil aprofitament de les escletxes normatives: en operar sota la cobertura de serveis d'hostaleria, la firma esquiva els topalls de preu fixats per al lloguer privat.
Res a retreure a la recerca de rendibilitat dins del marc legal, però el lideratge empresarial també requereix sensibilitat amb l'entorn. Gonzalo Carpintero ha construït un negoci eficient i exclusiu; llàstima que el seu èxit es consolidi fent inaccessible l'habitatge per als joves de casa.
