Encara que una classificació no pugui dictar per si sola la qualitat d'una institució, una mala posició en el rànquing de Xangai obliga a aixecar la cella.
Això passa amb el nou Academic Ranking of World Universities (ARWU) de 2026, que col·loca la Universitat Pompeu Fabra (UPF) en el seu tram 401-500, baixant-la des de la franja del 301-400 en què havia figurat els anys anteriors.
La dada resulta especialment incòmoda per a la rectora, Laia de Nadal, perquè les seves dues grans referències catalanes amb les quals comparar-se recorren el camí contrari: la Universitat de Barcelona (UB) es conserva en el tram 151-200, i l'Autònoma de Barcelona (UAB) escala fins al 201-300.
La fotografia és difícil d'emmascarar. Fa tot just un any, la UPF i la UAB compartien tram. Ara, l'Autònoma treu un avantatge considerable a la universitat que, durant anys, s'ha presentat com una de les grans joies del sistema universitari català.
No seria seriós atribuir exclusivament aquest descens en el rànquing a la feina d'una rectora, ja que l'ARWU mesura, sobretot, el múscul investigador amb premis, citacions, publicacions d'alt impacte i producció científica.
També és precisament per això que la resposta d'un rectorat no pot limitar-se a relativitzar la classificació. Laia de Nadal va assumir el càrrec el març de 2023, i ha posat bona part del seu projecte en la recerca, la transferència de coneixement, la captació de talent i una gestió basada en dades.
La nova Estratègia UPF 2026-2037, presentada aquest any, proclama a més l'ambició de construir una universitat més rellevant, oberta i capaç de liderar els canvis. Per això el retrocés arriba en un moment particularment inoportú.
La UPF necessita menys retòrica d'excel·lència i més senyals objectives de recuperació. Una estratègia a 12 anys pot ser una brúixola. Però si la universitat perd posicions mentre la competència avança, cal demostrar que aquesta brúixola apunta realment al nord.