La tasca de la Sindicatura de Comptes de Catalunya és encomiable. Rastreja el sector públic, examina contracte a contracte, intentant assegurar-se que els alts càrrecs van fer les coses com manava la llei.
El fiscalitzador vetlla pel bon ús dels recursos comuns, els que el sofert ciutadà paga en taxes i impostos.
Per tant, la feina de l'organisme és necessària, i sol ser d'alta qualitat i irreprotxable. Amb l'excepció, potser, del sector sanitari, el que més diners públics consumeix de tota l'Administració autonòmica.
Directius de la xarxa assistencial retreuen a la Sindicatura que "es fixi en l'arbre i no en el bosc", obcecant-se amb partides menors o no fonamentals i dificultant el seu dia a dia. En detriment de les grans inversions en immobilitzat, per exemple.
En síntesi, des del sector alerten que la Sindicatura, més que ajudar, entorpeix. Si haguessin de complir els elevadíssims estàndards d'exigència de l'organisme, "els hospitals haurien d'aturar-se".
Per això, tendeixen la mà a l'ens per col·laborar en la rendició de comptes. Potser és moment que Llum Rodríguez, síndica major, tingui en compte aquesta oferta.