Abans de convertir-se en la primera dona a assumir la presidència de la DO Cava, Marta Vidal va repetir per activa i per passiva que les decisions comercials de la seva empresa i la seva tasca a l'organisme regulador eren dues coses totalment diferents.
Tanmateix, és difícil que ambdues facetes no se solapin quan el sector travessa una de les crisis més delicades de la seva història i els moviments del celler que dirigeix es llegeixen inevitablement com un indicador del que està per venir.
El mercat és el mercat i cap companyia pot assumir compromisos que posin en risc la seva viabilitat. La cautela de Vallformosa en retallar la compra de raïm és lògica en un any d'excedents i vendes a la baixa. Segurament no han faltat bones intencions a la companyia, que l'exercici passat ja va fer un esforç comprant més del previst i que ara busca equilibrar els seus números.
Però en aquesta ocasió el que ha faltat ha estat transparència. Comunicar les previsions tard, amb comptagotes i acabar presentant-ho com una mostra de "compromís amb els viticultors" resulta contradictori, com si es volgués maquillar una realitat incòmoda davant d'un sector colpit que necessita certeses.
A Vidal li toca ara desplegar tota la seva diplomàcia per cosir aliances i demostrar que la fermesa en la gestió del seu celler és compatible amb la pedagogia i la claredat que exigeix liderar la DO Cava.