La presidenta del Consell d'Administració de Limak Construcció, Ebru Özdemir, afronta l'episodi més fosc des que la seva companyia va assumir la reforma del Camp Nou.
Les grans obres es mesuren pels terminis, pel pressupost i per la qualitat del resultat. Però, sobretot, es mesuren per una cosa molt més important: la seguretat d'aquells que les fan possibles.
La mort d'un treballador de la subcontracta Ayoki durant les obres del Camp Nou suposa un cop irreparable per a un projecte que fins ara presumía d'uns índexs de sinistralitat reduïts.
Que hi hagi hagut pocs accidents mai pot convertir-se en un argument d'èxit quan un d'ells acaba sent mortal. En prevenció de riscos laborals no existeixen els balanços positius si una persona no torna a casa.
Serà la investigació la que determini què va fallar i si es va incomplir algun protocol. Tanmateix, al marge de les responsabilitats administratives o penals que en puguin derivar, existeix una responsabilitat ineludible de direcció.
L'empresa que lidera una obra d'aquesta magnitud ha de garantir que totes les empreses subcontractades treballen sota els màxims estàndards de seguretat i que els protocols preventius s'apliquen amb absolut rigor en cada tasca i en cada jornada.
Limak Construcció no és, per ara, la assenyalada com a responsable directa de l'accident. Però qui dirigeix un projecte d'aquesta envergadura també assumeix el deure de vetllar per una cultura de seguretat que no admeti excepcions ni relaxacions.
Perquè cap calendari d'obres, cap rècord d'execució i cap èxit empresarial poden compensar la pèrdua d'una vida humana. Aquesta és una taca que cap expedient podrà esborrar.