The winner takes it all. Veolia es perfila com l'adjudicatària claríssima de la macrollicitació d'aigua més gran de la història recent a Catalunya, després d'obtenir la millor puntuació tant en la fase tècnica com en l'econòmica. El resultat deixa un mapa clar a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB): la firma francesa es queda amb els vuit municipis del concurs —valorat en 1.000 milions d'euros— i Aqualia perd els dos en què ja prestava servei, Molins de Rei i Sant Andreu de la Barca.
Per al seu CEO, Santiago Lafuente Pérez-Lucas, la derrota resulta especialment amarga. Ni la maniobra de traslladar el comitè de direcció a la capital catalana la tardor passada, ni els contactes institucionals, ni l'aliança estratègica al 50% amb Global Omnium han estat suficients per evitar que se'ls escapi el gran contracte de la dècada.
L'ensopegada metropolitana accentua una paradoxa incòmoda per a la direcció de l'empresa. Mentre en l'àmbit internacional la gestió de Lafuente exhibeix múscul amb adjudicacions al Japó, consolidació al mercat francès i nominacions als Global Water Awards, la implantació al mercat domèstic continua trobant resistències operatives i revessos administratius. A la manca de tracció a Catalunya s'hi sumen els precedents d'adjudicacions tombades als tribunals contractuals en places com Daimiel o San Javier, així com la dependència de pròrrogues en concessions històriques com la de Vigo. Aqualia demostra una notable capacitat per competir i guanyar en escenaris globals complexos, però la plaça catalana continua consolidant-se com una assignatura pendent per al gegant de l'aigua.
