Des de l'esclat de la guerra a Ucraïna, arran de la invasió de Rússia el febrer de 2022, Espanya ha estat a la primera línia de compromís amb aquelles persones que s'han vist obligades a fugir de les seves terres. En molts casos, famílies senceres han arribat al territori en condició de refugiats i han intentat integrar-se, a la recerca d'un lloc segur per a tots ells.
Els esforços s'han repartit des dels ciutadans de peu fins a les Administracions Públiques. Tanmateix, casos com els que reflecteix Crónica Global sobre la situació d'algunes famílies al Llar Sant Joan de Déu a Manresa posen de manifest que aquests no estan sent suficients.
Més enllà d'una aparent manca de coordinació i la sensació de desbordament en determinades ocasions, la veritat és que resulta cridaner que el silenci hagi estat la resposta a més d'una desena de reclamacions enviades pels afectats. Queixes i peticions de trasllat fonamentades en les deficients condicions en què es troba el lloc, que presenta símptomes d'abandonament i manca de manteniment.
No es pot posar en dubte la disposició del departament que lidera la ministra Elma Saiz. Però no emetre cap contestació als eventuals afectats i argumentar que només intervé sota circumstàncies excepcionals no són precisament els senyals més evidents de tenir la situació sota control.