La missió d’un col·legi professional no és únicament representar els seus col·legiats, sinó també protegir la ciutadania i vetllar per l’exercici ètic de la professió.
Precisament per això resulta difícil d’entendre que el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, dirigit ara per Dolors Liria, hagi optat per arxivar la denúncia presentada contra una psicòloga col·legiada al·legant que, en aquell context, exercia com a mestra de la Generalitat.
La qüestió de fons no era qui pagava el curs ni sota quina categoria administrativa impartia la formació, sinó si una professional de la psicologia va utilitzar coneixements, dinàmiques i eines pròpies del seu àmbit per desenvolupar sessions que, segons es va denunciar, transcendien la formació pedagògica i s’endinsaven en el terreny terapèutic. I aquest dubte, com a mínim, mereixia una resposta de més calat.
El mateix Col·legi reconeix que la pedagogia sistèmica, la que impartia aquesta psicòloga, no constitueix un corrent psicològic acreditat i la compara amb l’homeopatia respecte a la medicina basada en l’evidència. Precisament per això, sorprèn que la institució renunciï a aprofundir en un cas que afecta l’ús de pràctiques controvertides en cursos oferts a l’educació pública de Catalunya.
La decisió transmet un missatge preocupant: n’hi ha prou amb canviar de barret professional perquè el control deontològic quedi en suspens. I aquest és un precedent poc desitjable.
Quan existeixen indicis que poden haver-se difuminat les fronteres entre la formació educativa i la intervenció psicològica, la resposta esperable d’un col·legi professional no és mirar cap a una altra banda, sinó esvair qualsevol dubte amb la màxima transparència i rigor.