Ningú hauria d'obligar una empresa a fer un moviment determinat. Les decisions estratègiques, la gestió de stock i els mercats als quals adreçar-se són competència exclusiva del seu consell d'administració. Però la demanda dels viticultors que Freixenet retorni a la DO els 40 milions d'ampolles que va retirar el 2024, en ple pic de la sequera, és més que raonable.
No es tracta d'exigir una xifra exacta ni d'immiscir-se en la gestió de la companyia. Es tracta de sentit comú i de responsabilitat sectorial. Hem deixat enrere els pitjors anys de la crisi hídrica, una situació excepcional que va obligar a prendre mesures excepcionals. Però l'escenari ha canviat dràsticament. No pot ser que, després de l'alleujament de les pluges, el sector del cava segueixi igual de preocupat, ara per un excedent previst d'uns 100 milions de quilos de raïm que amenaça d'enfonsar els preus i el sosteniment de moltes famílies.
Freixenet deu molt a la DO Cava; la seva marca i el seu èxit global s'han forjat sota aquest segell de qualitat. I la DO Cava també deu molt a Freixenet, l'empenta de la qual ha estat fonamental per al prestigi i la internacionalització del producte. És una relació simbiòtica. En moments de bonança, la generositat i l'alçada de mires del líder són necessàries per garantir l'estabilitat de tota la cadena de valor, des de la vinya fins a l'ampolla. Reincorporar aquestes ampolles, de manera progressiva i pactada, seria un acte de responsabilitat per evitar un "mercat salvatge" que a ningú beneficia a llarg termini.
