Caminar per La Rambla i topar-se amb aparadors colonitzats per samarretes de Pablo Escobar, llegendes grolleres o joguines sexuals és una postal lamentable. Tanmateix, culpar l'actual equip de govern d'aquesta deriva cap al xabacanisme seria faltar a la veritat: el panorama actual és la conseqüència directa d'una regulació fallida heretada del 2008.
Aquella normativa, aprovada fa gairebé dues dècades amb la intenció de frenar la proliferació de botigues de souvenirs, ha acabat aconseguint l'efecte contrari. En imposar l'obligatorietat que només el 20% de l'estoc comercial correspongui a records oficials, la norma va ofegar el comerç tradicional i va crear un buit que els botiguers han omplert amb articles vulgars enfocats al turisme de borratxera.
A això s'hi suma el despropòsit d'obligar a amagar els imants o les postals darrere de envans de pladur o cortines, tractant el producte local com si fos material clandestí.
L'actual regidor d'Economia i Turisme, Jordi Valls, no va dissenyar aquest laberint burocràtic, però sí que té l'oportunitat de desmuntar-lo. El marc regulador actual no només és obsolet i arbitrari —deixant a criteri de l'inspector si una samarreta és un record segons el nom del futbolista que hi porti imprès—, sinó que aboca la ciutat al lletgisme urbà.
Una política turística intel·ligent no consisteix a amagar la identitat de Barcelona sota el pladur, sinó a prestigiar-la exigint mínims de qualitat i estètica. Valls té damunt la taula la tasca d'aplicar pragmatisme per corregir els errors del passat, alliberant el sector de traves absurdes abans que el conflicte acabi en un nou revés judicial als tribunals europeus.
