La directora general de Seguretat Jurídica i Fe Pública, Esther Pérez, acumula una preocupant sèrie de revessos normatius i judicials en matèries de la seva estricta competència que, lluny de garantir la certesa, estan provocant l'efecte contrari: una profunda inseguretat jurídica que impacta de ple a la butxaca dels ciutadans.
Sota la seva gestió, la direcció general dependent del Ministeri de Justícia ha mantingut un clamorós silenci administratiu davant polèmiques recaptatòries que semblen beneficiar exclusivament el col·lectiu de registradors de la propietat.
Entre els seus fronts oberts destaca el revés del Tribunal Superior de Justícia d'Extremadura per permetre quadruplicar el preu de les notes simples sense base legal sòlida, provocant una allau de més de 3.500 recursos notarials.
A això s'hi suma el caos del fallit Registre Únic de lloguers turístics, un pla avalat pels tècnics de Pérez que ha estat definitivament tombat pel Tribunal Suprem i que ara amenaça de costar a l'Estat fins a 160 milions d'euros en indemnitzacions a propietaris.
Per si no fos prou, els assessors legals critiquen la passivitat del seu departament davant la interpretació avantatjosa que els registradors fan de la Llei de Residus, arribant a exigir de manera arbitrària taxes per "terrenys contaminats" en la compravenda estàndard de pisos residencials entre particulars.
Una paràlisi regulatòria intolerable per a un òrgan la missió principal del qual és, precisament, protegir l'administrat.