Setmana rellevant al Parlament, amb la tramitació dels Pressupostos de la Generalitat com a plat principal. Un moment més que adequat per posar en valor la feina de l'equip que lidera el president, Salvador Illa, i la consellera Alícia Romero en l'àrea d'Economia i Finances.
Perquè només cal fer una ullada al voltant per percebre com de difícil és en l'actual etapa política a Espanya el fet de tirar endavant uns comptes públics, òbviament al marge d'aquelles Administracions en què els respectius governs gaudeixen de majories absolutes. Temps de polarització, populisme i interessos al marge dels de la ciutadania que cada cop compliquen més l'entesa entre forces polítiques, fins i tot entre les que ocupen un espectre similar.
En el cas de Catalunya, es dona la circumstància que les magnituds pressupostàries no són, precisament, fàcils de gestionar. Es tracta d'una de les regions més industrialitzades d'Europa, el pressupost de despesa de la qual ronda els 50.000 milions, el que equival aproximadament a una quarta part del total de la Unió Europea.
El resultat de les dures negociacions del PSC amb ERC i Comuns es tradueix en un acord que quedarà ratificat al Parlament i que permetrà al Govern desenvolupar un programa que posteriorment haurà de ser jutjat. I que, com tot en política i en la vida, en general, no compta amb l'èxit garantit. Però del que no hi ha cap dubte és que el bloqueig i la manca de comptes públics sí abocaria la Generalitat a un escenari de paràlisi dels efectes del qual la ciutadania n'ha tingut mostres més que evidents al llarg dels darrers anys. En benefici de ningú.