L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va aportar ahir de nou la seva opinió sobre la unitat de les esquerres a Barcelona. Per fer-ho, es va flanquejar de l'exlíder d'ERC al Congrés, Joan Tardà, i de l'exdirigent de la CUP David Fernández.
El que va soslayar l'ex primera edil és que, durant els seus dos mandats al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona, la ciutat va experimentar una caiguda al buit difícil d'explicar. Es va degradar la seguretat ciutadana, el civisme i la neteja urbana, no van minvar els fluxos turístics i l'accés a l'habitatge, la gran aposta del partit de Colau per assolir l'alcaldia, es va tornar encara més difícil.
L'exelecta no va practicar polítiques progressistes, sinó sectàries. Va buscar enemics als quals enfrontar-se, i els va colpejar amb els recursos de tothom. Inclosa la premsa.
Colau va deixar un funest llegat del seu pas pel timó de comandament de la capital catalana. Té tot el dret a impartir les lliçons que vulgui, només faltaria, però la ciutadania la recordarà per una pràctica política que dista molt de l'esquerra convencional per endinsar-se en els sinuosos vericuets del populisme.