Xavier Martínez, director general de la Junta Constructora de la Sagrada Familia, en un acto publico
Examen als protagonistes

Xavier Martínez

Llegir en Català
Publicada

La Sagrada Família projectarà avui la imatge de Barcelona al món. La basílica —que no és una catedral, sinó un Temple Expiatori— és el màxim exponent de l'arquitectura modernista catalana.

Es tracta d'un referent religiós per a milers de persones, i arquitectònic per a molts milions més. És part fonamental de la Ciutat Comtal: una icona del seu skyline.

Avui, el Papa Lleó XIV beneirà la Torre de Jesús del monument, que està acabada de finalitzar, ja que es va culminar el passat 20 de febrer. És el dia gran de l'església —la més alta del món, amb els seus 172,5 metres d'alçada—, que escamparà els seus encants per tots els confins del globus.

Però un esdeveniment tan magne podria anar acompanyat d'un major esforç de transparència i compromís social. A més d'un temple per pregar, la Sagrada Família és un negoci pròsper. I no sempre es nota l'obertura de portes i finestres necessària en el cas de les fundacions.

Ni el donar alguna cosa a canvi a la ciutadania que, estoicament, aguanta les cues interminables de turistes davant dels portalons. No sempre queda palès, i és quelcom que la cúpula podria millorar.