En temps marcats per la polarització i els debats identitaris, no sempre resulta habitual trobar responsables públics que apostin per posicions de consens.
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ho ha fet reivindicant el concepte de “sana laïcitat” com a marc de relació entre les institucions públiques i les confessions religioses per a una societat democràtica i plural.
Les seves paraules durant la inauguració del XII Congrés de Confraries de Setmana Santa de Catalunya, celebrat a Reus aquest dissabte, apunten a una qüestió de fons: com gestionar la diversitat de creences en una societat moderna sense caure ni en el confessionalism ni en un laïcisme excloent.
La proximitat de la visita del Papa Lleó XIV a Catalunya ha reobert un debat recurrent sobre el paper de les administracions públiques davant els esdeveniments religiosos. Davant d'aquells que qüestionen la implicació institucional, Espadaler ha defensat una visió serena i equilibrada inspirada en el pensament de Benet XVI.
Una proposta que parteix d'una idea senzilla però rellevant: la separació entre Església i Estat no implica ignorar-se mútuament ni renunciar a espais de col·laboració quan existeix un interès general compartit.
El conseller ha recordat que les confessions religioses formen part de la realitat social i cultural de Catalunya. La seva contribució al patrimoni històric, a la promoció cultural i a la cohesió comunitària és un fet difícilment discutible. Reconèixer-ho no suposa atorgar privilegis, sinó assumir una realitat.
Especialment encertada resulta la seva defensa d'una clara diferenciació de competències entre política i religió. La “sana laïcitat”, tal com la planteja Espadaler, protegeix ambdues esferes davant possibles instrumentalitzacions i garanteix la llibertat de consciència de tots els ciutadans, creients o no.
En un moment en què abunden les posicions maximalistes, la proposta del conseller destaca per la seva voluntat de construir ponts. Més que alimentar enfrontaments estèrils, aposta per una convivència basada en el respecte, el diàleg i el reconeixement mutu.