Borden, doncs cavalquem
El piragüista (i agent de la Policia Nacional) Saúl Craviotto (Lleida, 1984) portava una vida plàcida practicant les seves dues vocacions fins que l'alcalde de la seva ciutat el va triar per pronunciar el pregó de les festes locals. En aquell moment va poder tastar l'hostilitat que alguns catalans, que creuen ser tots els catalans, dediquen a aquells conciutadans que, per a ells, no és que no acabin de ser-ho, sinó que són la viva imatge de l'anticatalanitat.
Des que es va saber allò del pregó, el lazisme local no ha deixat de protestar per la identitat del pregoner. Que es tracti d'un policia del país ocupant no els ha agradat gens. I pel que fa a la seva brillant carrera esportiva (triomfs olímpics a Pequín 2008 i Rio de Janeiro 2016, quatre campionats europeus i tres mundials), no sembla causar-los ni fred ni calor. Però el que més els exaspera és que l'home, en el seu moment, es va manifestar en contra del referèndum independentista de Cocomocho i a favor de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per posar fi al desgavell nacionalista. A partir d'aquell moment, com tants d'altres, el senyor Craviotto va veure el seu nom apuntat a perpetuïtat a la llista de mals catalans.
Si mai hagués guanyat res per haver-se negat a participar sota pavelló espanyol, els indepes l'adorarien, no posarien en dubte la seva catalanitat i el considerarien un dels seus. I com que no ho sembla, li amargarem el pregó, que, finalment, se celebrarà a porta tancada.
Els lazis tenen tendència a confondre el tot amb les parts. Per a ells, l'única Catalunya que existeix és la seva, la dels independentistes sotmesos al jou espanyol. Si els dius que es pot ser català i espanyol alhora (com passa a la majoria dels habitants del país), criden “Anatema!”, es trenquen les vestidures i et diuen el nom del porc. Segueixen convençuts que el referèndum d'en Puchi representava la majoria dels catalans, i qui els porti la contrària serà enviat a la fachosfera (sempre han cregut que nacionalisme i progressisme eren conceptes sinònims), inclòs a la llista d'enemics de Catalunya i condemnat a l'ostracisme.
La seva idea d'algú que representi el millor de la ciutat seria algú com Pablo Hasel, a qui hauríem d'haver tret del trullo per llegir el pregó de les festes de Lleida d'enguany a ritme de rap costros. Un esportista? Un policia que ni tan sols és mosso d'esquadra? Ni parlar-ne!
La lectura del pregó a plaça pública hauria conduït directament a un conat de linxament, però hauria estat el més adient per demostrar als amos de Lleida (i de Catalunya) que viuen en una realitat paral·lela que, això sí, s'infiltra constantment a l'autèntica (i sovint amb l'ajuda de polítics presumptament socialistes dels quals es podria esperar una actitud diferent). Malgrat un govern que creu haver instituït la pau social (a costa de cedir en gairebé tot davant el lazisme, així qualsevol!), els indepes continuen donant i retirant carnets de català. I així ens va.