Aguanta'm la pinta!
En la meva innocència, vaig arribar a pensar que ens havíem desempallegat de Nigel Farage (Farnborough, comtat de Kent, 1964) després que s'ensortís amb la seva i tragués el Regne Unit de la Unió Europea. Satisfet el seu desig, em vaig dir, ara es dedicarà al que és seu, que és, per totes les fotos que he vist d'ell, atipar-se de pintes de cervesa als pubs mentre es queixa que no el deixen fumar.
Evidentment, em vaig equivocar, ja que el senyor Farage ha continuat actiu en política, tant a casa com a la Unió Europea (algú ha d'anar a cagar-s'hi en persona) i ara s'ha vingut amunt davant les eleccions regionals britàniques, en què està excel·lentment situat per enfonsar en la misèria el laborista Keir Starmer, qui, per cert, s'ho fa tot sol per a tal tasca. Entre Farage i els independentistes escocesos i gal·lesos, ens sortirà un scone com unes hòsties.
Com Díaz Ayuso, el senyor Farage és dels que veu maricomplejines en tot l'espectre conservador, que considera massa tolerant amb tots aquests maleïts estrangers que venen a carregar-se allò anglès, allò nostre, el massís de la raça. Tant li fa que el cap de Reform UK tingui avantpassats alemanys i francesos (en concret, hugonots, com el còmic Ricky Gervais o el líder de Duran Duran, Simon LeBon). Tant li fa que la seva segona esposa, Kirsten Mehr, sigui alemanya. Tot això no li impedeix presentar-se com el paladí del que és britànic, amenaçat, pel que sembla, per milers de morts de gana procedents de tots els racons del globus amb l'única idea al cap d'acabar amb Britània.
Fer-li front no li està sortint gaire bé a Keir Starmer. Fa anys que el Labour no en fa una de bona, i els que pensem que alguna cosa havíem guanyat amb la substitució de Jeremy Corbyn, aquell estalinista antisemita de caràcter adust, pel simpàtic senyor Starmer, comencem a pensar que més aviat vam sortir de Màlaga per caure a Malagón. Els tories, per la seva banda, ja es van desprestigiar fins a l'infinit i més enllà amb el pallasso (més sinistre que el Joker de Batman) de Boris Johnson. I entre uns i altres li han obert les portes al traga pintes de Nigel Farage, de la mateixa manera que Macron, les atrotinats socialistes i els energúmens de Melenchon li estan posant facilíssim a Marine Le Pen i el seu estimat Jordan Bardella.
Vist el que s'ha vist, quina sort ser espanyol i comptar amb Pedro Sánchez perquè ens protegeixi del feixisme!, oi?