La veritat a Catalunya té un preu: gairebé un milió d'euros públics en cinc anys. Aquesta és la voluminosa factura que rega Verificat, l'entitat erigida com a àrbitre suprem contra la desinformació a la regió.
Tot i lluir el cartell d'associació independent, la seva comptabilitat revela una dependència crònica de la mateixa Administració a la qual ha de sotmetre a escrutini.
A través de subvencions i contractes menors, Verificat cobra sistemàticament de conselleries de la Generalitat, ajuntaments i diputacions.
La ironia arriba al màxim quan el verificador cobra del mateix Departament de Presidència per donar lliçons en un seminari sobre transparència. El poder finança qui li ha de xiular les faltes.
El fact-checking va néixer per ser un contrapoder incòmode, no un contractista recurrent. És difícil mossegar la mà que et dóna de menjar.
Avui, la gran verificació pendent a Catalunya és la de la pròpia independència dels seus verificadors.