En l'engranatge sempre complex de l'administració local, hi ha figures que, sense ocupar cap de les primeres files, concentren una influència determinant.
És el cas de Ramón Díaz-Cano, actual Director de l'Àmbit d'Urbanisme i Transformació de Ciutat de l'Ajuntament de Badalona, el perfil tècnic i la trajectòria prolongada del qual al consistori contrasten amb les ombres que projecta la seva gestió.
La seva carrera s'ha forjat durant dècades, sobrevivint i adaptant-se a governs de diferent signe polític, entre els quals ha teixit una xarxa d'equilibris i lleialtats al llarg del temps; la seva designació com a director, després d'una modificació de les bases que va facilitar el seu accés, ja va generar incomoditat en determinats sectors interns.
L'àrea que dirigeix s'ha guanyat la fama d'haver-se convertit en un entorn poc transparent, on la presa de decisions es percep com a opaca i excessivament centralitzada. I la sortida de diversos treballadors en els últims anys, en circumstàncies poc clares, ha contribuït a reforçar aquesta imatge.
Un dels punts més sensibles és la gestió dels informes tècnics. Segons coincideixen diverses veus, Díaz-Cano evitaria signar-los directament, delegant aquesta responsabilitat en el seu equip.
L'explicació oficiosa apunta a un intent de protegir-se després del seu pas pels tribunals el 2022, tot i que va ser absolt. Aquesta cautela es pot interpretar com una manera dediluir responsabilitats en un àmbit on la seguretat jurídica hauria de ser inqüestionable.
A això s'hi suma la reiterada acusació de manca de transparència en concursos públics i llicències. La percepció que “sempre guanyen els mateixos” erosiona la confiança en la institució.
En política municipal, tan important com la legalitat és l'aparença d'imparcialitat, i en aquest terreny l'àrea d'Urbanisme de Badalona sembla moure's en una zona grisa.
El context tampoc no ajuda. Informes previs ja alertaven d'un model de gestió amb trets clientelars i escassa professionalització. Lluny d'haver-se dissipat, algunes d'aquestes dinàmiques semblen haver-se enquistat.
Díaz-Cano, per la seva posició estratègica, no és l'únic responsable, però sí una peça clau en la seva perpetuació o correcció.
