El sistema educatiu públic de Catalunya manté la conflictivitat laboral pel rebuig de diversos sindicats —entre ells Ustec, majoritari en el sector— al pacte de la Generalitat amb UGT i CCOO.
Les plataformes crítiques amb el Govern han convocat diversos dies més de vaga a la recta final del curs, aquest maig i juny, en no veure satisfetes les seves reivindicacions professionals i laborals.
Com a resposta a aquestes mobilitzacions, la Generalitat sosté que no disposa de recursos addicionals per atendre les seves exigències.
Les demandes dels sindicats convocants de les aturades van més enllà de les actualitzacions salarials per recuperar el poder adquisitiu perdut, ja que reclamen millores per frenar la degradació del sistema educatiu públic en general. Com, per exemple, reduir les ràtios i la massificació de les aules, i la càrrega burocràtica que se'ls imposa; aportar més recursos i personal per a l'anomenada "escola inclusiva"; i una remodelació a fons dels currículums escolars i de les noves metodologies aplicades en l'ensenyament en l'última dècada, entre altres exemples.
Demandes, moltes d'elles, raonables i justes. No així els mitjans utilitzats per aconseguir-les, perjudicant amb les seves vagues els alumnes, fent-los perdre nombroses hores lectives al llarg del curs.