Fins i tot quan encara quedaven anys per a la seva retirada com a futbolista, la faceta emprenedora de Gerard Piqué va començar a cridar l'atenció de propis i estranys al món dels negocis. Al marge de l'agència d'organització d'esdeveniments Kosmos, sens dubte la seva gran aposta, l'emblemàtic central del FC Barcelona ha combinat algun que altre èxit amb estrepitosos fracassos.
L'últim episodi ha estat el d'Ágora, un projecte que no va partir de la seva factoria, però en el qual va representar el paper d'inversor. Un paper en què tampoc no li ha acabat de somriure la fortuna. En aquest cas, la idea, basada en una aplicació perquè fotògrafs professionals trobessin mercat per als seus treballs sense necessitat d'agències ni intermediaris, ha estat capaç d'engolir, en menys de deu anys, més de 8,5 milions d'euros aportats pels socis. Entre ells, el mateix Piqué.
A aquest final abrupte, en forma de concurs d'acreedors sense gairebé massa activa, cal sumar-hi les patacades en el molt competitiu segment dels videojocs. I també, en el nou format de Copa Davis promogut per Kosmos, que ha derivat en un considerable fiasco.
En cap cas es pot negar a Piqué un esperit emprenedor que gairebé no es dóna entre els esportistes d'elit. Molt més senzill seria per a ell gaudir sense més del patrimoni acumulat en la seva etapa d'esportista de màxim nivell. És de valorar la seva iniciativa per generar riquesa i llocs de treball. Tanmateix, una ja llarga llista de fallades posa en dubte que compti amb el nas necessari per detectar bones oportunitats.