La història de la treballadora a qui Núñez i Navarro ha donat de baixa com a recepcionista en un hotel de Barcelona reuneix tots els elements d'una situació excepcional: un accident de trànsit que acaba amb la vida de la seva mare i el seu cunyat, una germana greument ferida i dos menors que, d'un dia per l'altre, queden sense atenció.
Davant d'aquest escenari, la decisió de sol·licitar una excedència per cuidar de les seves nebodes no només sembla raonable, sinó pràcticament inevitable. Tanmateix, l'empresa ha optat per una resposta tan freda com contundent: denegar el permís per una suposada manca de documentació i tramitar la seva baixa com si es tractés d'una renúncia voluntària.
Resulta difícil de creure que una companyia amb l'estructura i experiència de Núñez i Navarro no tingués marge per interpretar la situació amb més flexibilitat. Encara més quan, segons relaten els representants dels treballadors, les circumstàncies eren conegudes dins de l'organització. La negativa, per tant, no sembla fruit de la ignorància, sinó d'una decisió conscient.
A més, en registrar una baixa voluntària, l'empresa no només prescindeix de la treballadora, també la col·loca en una posició d'especial vulnerabilitat, en impedir-li accedir a prestacions per desocupació.
Sense necessitat de vulnerar la llei, hi ha decisions empresarials que descobreixen els valors de qui les pren i, en aquest cas, l'humà ha quedat subordinat a l'administratiu.