Les dades acompanyen i dibuixen una tendència a la baixa en els indicadors de delinqüència a la nit de Cornellà (Barcelona). Però la realitat, que s'imposa en qüestió de segons en un aparcament o a la sortida d'una discoteca, continua deixant escenes difícils d'ignorar.
El reforç dels dispositius policials a les zones d'oci nocturn és evident. L'operatiu Fermades, coordinat amb el conegut Pla Daga, ha introduït una pressió constant que fa només uns anys semblava impensable, amb una estratègia que intenta anticipar-se a qualsevol succés. La lògica és clara: si les armes blanques no entren en el circuit de l'oci, no hi ha possibilitat que s'utilitzin.
Tanmateix, el cas d'A.M., apunyalat al pàrquing d'una discoteca, torna a posar sobre la taula la pregunta incòmoda: fins a quin punt n'hi ha prou? Perquè n'hi ha prou amb un sol ganivet, un sol grup violent i uns pocs segons perquè tota l'arquitectura preventiva es faci miques.
En aquest equilibri hi treballa Emilia Briones, responsable política d'una estratègia que funciona, encara que no prou. La regidora ha apostat per una estratègia sostinguda, tècnica i coordinada, allunyada de solucions simplistes, però també implica assumir un desgast polític constant: cada nou incident, per aïllat que sigui, qüestiona l'eficàcia del sistema en el seu conjunt.
Briones ha aconseguit contenir el problema. Ara li queda el més difícil: fer-lo desaparèixer.