Crónica Global explica aquest dimarts la història de la Mireia, qui després de morir la seva parella --18 anys junts, i dos fills en comú-- no ha pogut accedir al reconeixement de la seva viduïtat ni als beneficis i prestacions que implica el no haver-se casat. Una càrrega que se suma al dol que pateixen cada cop més persones --al voltant del 80%, dones-- en situacions similars.
Segons la jurisprudència del Tribunal Constitucional, que el 2014 va unificar criteris per al conjunt d'Espanya en aquesta matèria, és indispensable que la parella estigui inscrita en un registre públic o formalitzada davant notari almenys dos anys abans de la defunció.
Una cosa que en aquest cas les víctimes consideren deshumanitzadora i que el Govern de Pedro Sánchez, concretament la seva ministra de Seguretat Social i també portaveu de l'Executiu Elma Saiz, va prometre corregir a través d'una reforma legal durant la present legislatura, fins i tot plantejant-ho al Congrés dels Diputats.
Més enllà de la voluntat manifestada --que les associacions de víctimes ja han dit que consideren insuficient, tal com està plantejada, en no contemplar la viduïtat sense fills--, aquest dossier sembla haver quedat tancat en un calaix.
I no sembla que sigui una prioritat, cosa que sens dubte allarga el malson de la Mireia, que ha renunciat a continuar intentant-ho als tribunals per la farragositat del procés, tot i que una sentència recent del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg ha fallat a favor d'una víctima en una situació similar.