La tornada a la normalitat s'acosta i, amb ella, la negociació entre ERC i el Govern de Salvador Illa per als pressupostos de la Generalitat, que ambdues parts es van emplaçar a intentar aprovar abans que acabi l'actual període de sessions. L'acord hauria d'arribar, com a molt tard, a principis del mes de juny. I sembla que així acabarà succeint.
El quid de la qüestió és com de desbrossat queda el camí, ara que María Jesús Montero ja no hi és, perquè en les diferents reunions per pactar els comptes es parli només dels comptes i no del traspàs de l'IRPF --que va ser el que va portar l'Executiu socialista a retirar els pressupostos fa tres setmanes-- o altres "espais de sobirania", que depenen de Madrid.
Cadascú opina una cosa, sempre amb l'objectiu de pressionar l'altre. Però sembla que Oriol Junqueras no té clar què podria succeir si no aconsegueix un acord amb el Govern, més enllà de la pèrdua de recursos que això suposaria. Com explicava Crónica Global aquest diumenge, l'escenari després d'unes hipotètiques eleccions seria demolidor per al partit republicà.
També per als socialistes, per a tot el bloc de l'esquerra en general, i per a Junts. L'ultradreta podria assolir els 35 escons i bloquejar qualsevol enteniment entre els partits històricament de govern, deixant un Parlament més fragmentat que mai i una Catalunya absolutament ingovernable. Faria bé el líder d'ERC a entendre que el que calen són certeses i no cants de sirena impossibles, i per això la Generalitat --que no és només el Govern, sinó tota l'administració-- necessita més i millors condicions.