El Sindicat de Llogateres torna a sortir-se amb la seva, i un dels principals responsables del seu darrer episodi a Barcelona és Enric Aragonès, portaveu de l'organització i promotor de la paralització d'un desnonament previst en un edifici del barri de Gràcia.
El conflicte es va originar després de la adquisició de l'immoble per part d'un fons d'inversió que pretén transformar els habitatges en un model de coliving, una pràctica que les autoritats i els residents denuncien com a fraudulenta (que ho és).
El desnonament d'un dels veïns afectats, Txema E., ha estat ajornat fins al 15 d'abril. Es tracta d'un professor interí que no vol marxar de casa seva tot i que se li ha acabat el contracte de lloguer, i el fons no li vol renovar. Legalment, no hi ha justificació en contra d'això.
Més enllà dels abusos dels fons, que s'han d'investigar i jutjar amb tota la intensitat possible, la llei és la llei. I si no hi ha contracte, un ha de marxar.
No és de rebut que activistes com Aragonès forcin les institucions a base de mobilitzacions, creant una nova Casa Orsola per algun veí que es resisteix a marxar. I, com a dirigent del Sindicat, presentar-se a si mateix com una mena de salvador del poble.