Fa uns dies, l’actor francoamericà Timothée Chalamet (Nova York, 1995) es va ficar en un embolic que li pot costar car en el lliurament dels Oscar d’enguany, als quals està nominat. En una entrevista, se li va acudir dir que calia deixar de gastar diners en l’òpera i el ballet perquè es tracta de dos espectacles que ja no interessen gairebé a ningú i es va muntar el belen, amb esquinçament de vestidures, entre la intel·lectualitat nord-americana (la majoria de la qual no va mai ni al ballet ni a l’òpera, com a la resta del món), que va trobar molt inadequats els comentaris del senyor Chalamet. Tot seguit, va arribar la gran pregunta: afectaran semblants declaracions al possible Oscar per al seu responsable?
Tot i que no tinc res en contra de l’òpera i el ballet, em temo que en Timothée té raó en això que no interessen a gaire gent. I costen molts diners, sobretot l’òpera. La disjuntiva és: hauríem de deixar morir arts tan arrelades en l’imaginari occidental perquè no atreuen un públic majoritari? Doncs sí i no. Des d’un punt de vista fred i pràctic, suposo que sí, de la mateixa manera que les curses de braus s’afebleixen a causa del progressiu desinterès del respectable, que sol inclinar-se pel futbol (clar exemple de quan el remei és pitjor que la malaltia), i de l’implacable i constant atac dels presumptes amics dels animals. Però, des d’un punt de vista estrictament cultural, és una llàstima que l’òpera i el ballet se’n vagin pel desguàs del vàter.
Es podria dir també al senyor Chalamet que es fiqui en els seus assumptes, que, per cert, li van molt bé. Treballa per a un mitjà de masses (encara que el streaming estigui acabant amb les sales de cinema, les ganes que ens expliquin històries filmades es mantenen més vives que en l’època de Griffith), és una estrella rutilant del nou Hollywood, surt amb Kylie Jenner (i, prèviament, amb la filla de Madonna, Lourdes León, i la de Johnny Depp, Lily Rose), ha interpretat molt convincentment Bob Dylan a la pel·lícula A complete unknown…
Des de la seva talaia daurada, podria ser una mica més respectuós amb els que es guanyen la vida (o ho intenten) intentant ser la nova Maria Callas o la nova Pina Bausch. Aquesta actitud de pinxo resulta, a més d’una mica superficial, força insultant per a tots els que gaudeixen de l’òpera i del ballet.
Quant als temors que es quedi sense Oscar per bocamoll, no em semblen gaire versemblants. Hollywood és profundament solipsista i tot el que passi fora del seu hàbitat li és igual. El noi ja es va disculpar (amb la boca petita) i el més probable és que acabi anant a casa amb el premi a la seva interpretació a Marty Supreme.
