Menys conquesta i més narcos
D'una banda, caldria aplaudir la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum (Ciutat de Mèxic, 1962), per la brillant operació militar que va conduir a l'execució del narcotraficant Nemesio Oseguera, àlies el Mencho. Però les conseqüències de l'eliminació d'aquest indesitjable no són admissibles en cap país que no vulgui ser considerat un Estat fallit: una orgia de sang i foc a càrrec dels sequaços del Mencho, que va posar Mèxic potes enlaire durant uns quants dies (si és que no se segueixen produint rèpliques en aquests mateixos moments).
Jo ja sé que no es poden arreglar anys i anys de corrupció sistèmica en el que dura una presidència, però m'agradaria creure que l'operació contra el Mencho i la seva colla és la prova definitiva que Mèxic s'està començant a prendre seriosament la seva guerra contra el narco. Doncs això és el que és, una guerra. Ni delinqüència greu, ni aldarulls, ni terrorisme, ni guerrilles urbanes i rurals, sinó una guerra en tota regla. I això és una cosa que hauria de tenir permanentment ocupat qualsevol Govern. Fins que no es guanyi, no valdrà la pena abordar altres assumptes.
Sobretot, si es tracta d'assumptes intempestius que no venen a tomb, i que a vegades semblen ser abordats només per apartar el focus del que realment importa i concentrar-lo en alguna cosa que elevi l'autoestima del sofert ciutadà. El més socorregut és el de la conquesta espanyola.
Va començar el cap de files i antecessor de Sheinbaum, López Obrador, del Moviment de Regeneració Nacional (MORENA), que ens sortia per peteneres cada dos per tres, exigint als espanyols disculpes per uns fets succeïts fa més de 500 anys, quan els d'ara mateix no semblava haver-hi manera humana d'aturar-los. Va seguir en les mateixes la senyora Sheinbaum, i l'un i l'altra solien trobar suport i comprensió entre els Urtasun i les Montero i les Belarra de torn.
Donava la impressió que, cada cop que hi havia algun problema gros a Mèxic, els seus governants recorrien al comodí espanyol per intentar convèncer els seus ciutadans que, com diria Joan Laporta, tampoc estaven tan malament, collons!
No és que la mare pàtria pugui donar gaires lliçons d'estar al dia, ja que aquí seguim donant la tabarra amb Franco i la Guerra Civil però, a canvi, hi ha altres desgràcies històriques que, tot i ser més recents, les tractem com si mai haguessin existit (vegeu el terrorisme basc).
Quan et donen a triar entre plata o plom, no és fàcil respondre. I gràcies a la corrupció mexicana tenim els llibres de Jorge Ibargüengoitia o les pel·lícules de Luis Estrada (magre consol, al cap i a la fi).
Agrairia a la senyora Sheinbaum que seguís pel bon camí encetat amb la mort del Mencho i deixés de ficar-se a destemps amb la mare pàtria per coses que van passar fa cinc segles. O en el seu defecte, que es busqui un altre boc expiatori, que mai falten.
