Publicada

Montcada i Reixac necessitava una resposta. Urgent. No només per una qüestió d'imatge o d'agenda política, sinó per una cosa molt més bàsica: la vida quotidiana dels seus veïns i la supervivència dels seus comerços.

Durant setmanes —fins i tot mesos— la ciutat ha viscut atrapada en un bucle de robatoris, furts i episodis d'inseguretat que han anat erosionant la confiança en l'espai públic.

En aquest context, la reunió impulsada per l'alcalde, Bartolomé Egea, amb la consellera d'Interior, Núria Parlon, comandaments policials i responsables de les policies locals era no només pertinent, sinó imprescindible. Arriba, a més, amb un missatge clar: existeix voluntat institucional d'afrontar el problema i de coordinar esforços. Sobre la taula, mesures concretes i un marc més ampli, com el pla contra la multireincidència que impulsa la Generalitat.

Però hi ha un matís que no es pot obviar: la resposta arriba tard.

No pas perquè no sigui vàlida —ho és—, ni perquè no pugui donar resultats —probablement en donarà—, sinó perquè s'activa quan el malestar ja ha escalat. Quan els veïns han normalitzat la por i els comerciants han assumit que poden ser els següents. Quan la sensació d'abandonament ha calat.

Aquest és el principal deure del govern municipal: haver reaccionat quan la pressió ja era insostenible. La seguretat, especialment en municipis tensionats per la multireincidència, no admet temps llargs ni respostes diferides. Requereix anticipació, presència i contundència des del primer símptoma.

Ara bé, també seria injust no reconèixer el pas fet. La implicació de la Generalitat, la coordinació policial i el reconeixement explícit del problema són senyals en la bona direcció. 

La clau, a partir d'ara, serà sostenir aquesta resposta en el temps. Que no quedi en una foto ni en una reunió puntual. Que es tradueixi en més presència policial, en actuacions visibles i, sobretot, en resultats que retornin la tranquil·litat a aquells que fa massa temps que viuen amb la persiana mig abaixada.

Perquè en seguretat, arribar tard té un cost. Però rectificar, si es fa a temps, encara pot marcar la diferència.