El fenomen Sílvia Orriols ha arribat a la que probablement és la capçalera periodística més coneguda del món. The New York Times publica aquest dissabte un extens perfil —d’unes 2.700 paraules— sobre la política catalana del moment.
Signat per Christopher Caldwell, l’article intenta explicar què representa per a Catalunya l’ascens de la líder d’Aliança Catalana i què diu el seu èxit sobre Occident.
La tesi és que, amb la seva oposició frontal a la immigració, Orriols està construint un nacionalisme català “més populista, més rural i més confrontatiu”. Ja no és el nacionalisme dels professors i consultors de Barcelona, sinó el dels “agricultors i habitants dels pobles del Pirineu”. Segons el periodista, al Parlament no només representa la Catalunya rural: “la encarna”.
L’enemic, al seu parer, també ha canviat: “L’amenaça principal per a la regió, als seus ulls, no prové de Madrid, sinó del món musulmà”. Caldwell explica que Orriols ha desplaçat la qüestió catalana “del poder polític a la supervivència ètnica”.
No ho interpreta només com un fenomen local. L’ascens d’Orriols forma part, segons el Times, d’una tendència occidental en què la immigració s’ha convertit en un dels assumptes amb més capacitat per transformar el vot i fer créixer els partits nacionalistes.
La conclusió de Caldwell, i és el que dona títol a l’article, és que "la torxa del nacionalisme" la portaven abans qui temia el feixisme. Ara la porten qui tem el globalisme.
El Times ha entès molt bé, com no sempre ha passat a la premsa internacional, el fenomen Orriols: no només la seva essència, també la seva magnitud.
