El nacionalisme català acaba d’incórrer en una contradicció flagrant amb la publicació d’un estudi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), segons el qual, els metges que no atenen en català els seus pacients catalanoparlants posen la seva salut en perill. I és que qui més defensa aquesta tesi solen ser els mateixos que, alhora, es desviuen per imposar la immersió monolingüe obligatòria en català als alumnes castellanoparlants a l’ensenyament públic de Catalunya.
És el cas, per exemple, de Plataforma per la Llengua. L’entitat ultranacionalista subvencionada per la Generalitat i altres administracions públiques ha difós a les seves xarxes socials una de les conclusions de l’estudi en qüestió, segons el qual, "no parlar la llengua del pacient pot empitjorar els diagnòstics mèdics".
L’autodenominada "ONG del català" ha dedicat un fil al seu perfil de X a aquesta qüestió, en el qual opina sobre el tema apuntant que "garantir l’atenció en català és garantir el dret a la salut. La llengua pròpia, doncs, també forma part de la cura". "Poder parlar amb normalitat amb el personal sanitari no hauria de ser una batalla quotidiana. Perquè ens hi juguem, literalment, la salut".
Unes tesis que, tanmateix, Plataforma per la Llengua i altres entitats, personalitats i simpatitzants nacionalistes menyspreen en el cas de l’ensenyament. I és que en aquest àmbit, totes elles defensen a capa i espasa la immersió monolingüe i obligatòria en català imposada per la Generalitat en el sistema educatiu públic de Catalunya. Un sistema que exclou una llengua cooficial com el castellà a les aules —excepte en la seva assignatura de Llengua i Literatura— i que, paradoxalment, consideren beneficiós per als alumnes castellanoparlants o que s’expressen en altres llengües diferents. Que la immersió els pugui perjudicar en la seva comprensió i resultats acadèmics, ni els inquieta ni s’ho plantegen: tot el contrari.