Javier Cercas ha tornat a posar dels nervis a l'independentisme per alertar sobre els riscos del "nacionalpopulisme" a Catalunya, la màxima expressió del qual en els darrers anys ha estat el procés.
L'escriptor, sempre crític amb els nacionalismes, els seus líders i les seves elits, ha tornat a mostrar-se lapidari a l'hora de retratar el cop secessionista de 2017 en endavant: "El que va passar a Catalunya va ser la primera manifestació del nacionalpopulisme a Espanya. No és feixisme, és una altra cosa. En cert sentit, és més perillós perquè es presenta com a democràtic", va explicar, en una entrevista al diari El País.
Les seves paraules han tret de polleguera un sens fi de simpatitzants del nacionalisme català a les xarxes socials. Entre ells, alguns ben coneguts, com la tertuliana Pilar Rahola i els actors Joel Joan i Toni Albà, entre molts altres, que no van trigar a replicar-li.
Aquest darrer, habitual en aquestes lides, va treure a relluir la seva hispanofòbia, la seva ira i el seu mal gust amb aquest missatge escatològic —i pèssimament redactat— a X: "Si us el trobeu, no li doneu menjar: el caga per la boca en forma de cagarros ñordos. Obligueu-lo a recollir les seves deglucions amb paper del mateix de l’entrevista".
El seu company de professió i de fòbies i filies patriòtiques, Joel Joan, es va expressar, en canvi, amb ironia i millors maneres: "Hem passat de ser feixistes a ser una cosa encara pitjor en zero coma. Què serà el següent? Que som uns alienígenes de tres caps i cua de dimoni", es va preguntar, acompanyat d'un emoticona rient.
Amb menys sarcasme s'ho va prendre Pilar Rahola, que es va referir d'aquesta manera a Cercas, un autor que mai no ha amagat la seva afinitat per l'esquerra: "Això teu, en canvi, és nacionalfalangisme de tota la vida, amb tocs de modernitat".
Tampoc no van faltar dirigents polítics, àvids per llançar-se contra el pare d'obres literàries com Soldados de Salamina o Anatomía de un instante. Com per exemple, la diputada al Parlament i exconsellera d'ERC Esther Capella, segons la qual "ni en el fons ni en la forma, potser sap escriure, però poca cosa més" (sic).